Veus per l'igualtat

Veig decebut, que encara hi ha molts estereotips femenins que trencar, moltes barreres que traspassar. Per descomptat que homes i dones som diferents, de fet tot el món és diferent de tot el món, idependentment del sexe, però la diferència és un valor afegir, mai un demèrit, i encara menys amb consideracions d’inferioritat. No és cap solució la discriminació positiva, i fent les coses bé no caldria, si no es qüestionés la seva capacitat, la seva formació o el seu dret a rebre el mateix salari que un home per fer la mateixa feina.
Si es llegeixen les dades des d'una perspectiva de gènere, les conclusions són positives per a les dones. Elles són majoria tant de grau com de postgrau, es graduen més, aconsegueixen més beques del MEC que nosaltres i la seva taxa d'abandonament d'estudis és inferior, a més tenen càrregues i circumstàncies de les que els homes no en tenim coneixement, i poso per exemple la maternitat i la implicació física i emocional que això comporta; per molt que l’home col·labori, la part més feixuga és la femenina.
Penso que gran part de la culpa l’ha tingut l'educació, l’anterior a la que reben avui els nostres fills; una educació sexista i que posave etiquetes pel sol fet de tenir una tendència o una altra. Probablement una educació en llibertat i en valors sigui la més adequada perquè tot això quedi enrere, tot i que és difícil preveure-ho amb unes poques generacions i la màxima garantia de acabar amb aquesta tendència sexista és anar anul·lant els “tics” que les defineix i aconseguir per part de tots que la igualtat sigui concebuda com un valor i no com a una imposició. L’educació és la clau, com també ho és l’exemple que es pugui donar als joves, no és acceptable actituds masclistes i degradants per a la dona sota cap concepte però és molt preocupant quan es tracta de gent jove que, teòricament, ha tingut prou informació per no actuar d’aquesta manera. Les dades de violència de gènere dóna una idea dels trams d’edat en què tenen lloc aquests reprobables actes; encara l’educació ha de recòrrer força camí i, sense cap gènere de dubte, les administracions tenen un paper clau.
Només quan mirem a les dones com a iguals tant en el tracte diari com en l'afectiu i el laboral, només quan les mesurem per les seves capacitats i les valorem per ser iguals es trobara la mesura justa de convivència amb elles. En el context internacional recullen aquest compromís d’igualtat la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció de les Nacions Unides sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones. A Espanya l'aprovació de la Llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes que va propulsar el goven socialista reflecteix la voluntat de crear el marc normatiu adequat i favorable per seguir avançant cap a una societat més justa, democràtica i igualitaria; és un pas endavant, que caldrà refermar amb d’altres. L’Ajuntament de Figueres, sense anar més lluny, ha tingut l’encert de crear una regidoria de la dona, dirigida per Núria Navarro; una iniciativa de la que es notaran els resultats en poc temps. Les coses han evolucionat molt, moltíssim, però crec que encara ens queda un llarg camí al davant fins que els estereotips femenins que tant de mal ens han fet durant dècades, entrin definitvament en procés d’extinció i puguem parlar, en pocs anys de plena igualtat amb el ple significat de la paraula i sense els eufemismes o el paternalisme que, involuntàriament, no deixa fer aquest camí tal i com caldria, però que resulta necessari fins que no haguem avançat més fermament i decidida en aquest sentit. I aquesta és una feina d’homes, dones i viceversa.