TOT-HOM VOL TOCAR CUIXA

Per molt poc elegant que sembli l’enunciat, la frase és rigorosament certa. I és que fa pocs dies ha transcendit que un treballador de l’Ajuntament de Vilafant ha denunciat en el Jutjat Social de Figueres a la seva empresa, per què no li van donar un pernil, l’aguinaldo, per Nadal, i a la resta dels treballadors sí. Denuncia, segons he llegit, per discriminació i, sense entendre massa de lleis, penso de què tindria raó si és cert que a tothom se li va donar excepte a ell.
Bé, tenim a un treballador que denuncia per discriminació pernilera, i segurament d’algun altre tipus perquè les coses no surten soles com els bolets, una alcaldessa que diu que és un error, un altre que xiula mirant a un altre costat i només ens falta el rector i la Guàrdia Civil mirant-s’ho abans de començar a fer la partida en el cafè del poble. Tot plegat, sona més aviat al blanc i negre franquista dels quaranta i cinquanta; un guió de Berlanga.
Si un treballador considera que se l’ha discriminat, amb un pernil o una altra cosa, fa bé de denunciar-ho perquè està en el seu dret. Ara però, la idea de què un Ajuntament faci aguinaldo, que al capdavall és un obsequi, no sembla que acabi d’ajustar-se a l’objectiu que ha de perseguir una administració pública, i encara més si es tracta d’una local; diria que és un error arriscat. Bàsicament per què una administració es sustenta amb els diners dels contribuents i d’altres administracions (les quals els han obtingut dels mateixos contribuents) i aquests diners han de ser destinats a altres coses excepte obsequis, i en segon lloc perquè donar obsequis des de la cosa pública pot tendir a situacions i confusions de les que després hom pot sentir-se incòmode. Una altra cosa és l’empresa privada, la qual amb els seus diners pot fer el que vulgui mentre no vulneri la llei. Si un Ajuntament dóna obsequis als treballadors caldria estendre-ho a tots els veïns, per lògica i perquè en part ja l’han pagat.
Hi ha qui diu, també, de què la Justícia té temes més importants. Bé, la Justícia tracta allò que és susceptible de vulnerar la llei, més bé o menys però aquesta és la seva funció, amb independència del que parlem, inclosos pernils; i vist per sobre, hom diria que a l’Ajuntament de Vilafant tothom ha tocat ciuxa, de pernil, menys un, i com deia Joan Capri, “aquí, o juguem tots o trenquem les cartes”.

BENVINGUT MISTER CANET

Una de les coses que més ha de vigilar un càrrec públic, i més quan una mateixa persona gaudeix de més d’un de càrrec públic, és no acabar essent deslleial a una de les seves cares polítiques perquè sinó, el més útil per la seva imatge i pel territori que li ha confiat una responsabilitat, és que ho deixi còrrer i ho posi en mans d’una altra persona. Sinó, es corre el risc de quedar en evidència davant la ciutadania, i el pitjor de tot confondre-la sobre què fa, on ho fa i perquè ho fa; tot això en el benentès que la mateixa persona ho sàpiga.
Per això, sorprèn i decep veure com el Diputat i regidor Francesc Canet dóna més importància al seu escó a Madrid que a la cadira de Figueres; a tot arreu és oposició, però a Madrid deu tenir butaca forrada i aquí només cadira de balca, ja tenia raó, ja, el President del seu partit a Figueres en un article recent; si no és així, no s’entèn la polèmica que tot solet s’ha creat amb el Poliesports de Vilafant i el que, amb excessiva elegància, el govern figuerenc ha titllat com exercici de deslleialtat. És arriscat practicar la vella teoria del “Joan Palom” (je me le guise i je me le com).
La veritat és que tot plegat recorda molt aquella pel·lícula de Berlanga, Benvingut Mister Marshall, amb un alarmant paral·lelisme entre Pepe Ysbert, gran còmic espanyol, i Francesc Canet, que sense voluntat de fer riure en fa; fins i tot podem trobar certa semblança entre les seves veus com trencades, aspres, rocalloses. En aquella pel·lícula, tothom espera a Mister Marshall perquè deixi anar sacs de diners en un poble petit, aquí Canet fa de Marshall atribuint-se un paper que, molt probablement, no té. Al final, com a la pel·lícula, Marshall passarà de llarg deixant-nos amb el dubte de qui era en realitat.

Mirant cap a una altra banda

Resulta bastant reprovable, quan es tenen problemes i fins i tot sabent que n'hi ha i greus, mirem cap a una altra banda o bé obviar aquests perquè estan lluny del centre de la ciutat i no fan molt soroll. ¡Si estan enllà ¡... Ningú, s'ha preocupat per resoldre el que un dia, no molt llunyà podrà ser una desgràcia. No és que no ho sàpiguen, no, és que no tenen cap voluntat política per enfrontar-se a ells. Però sàpiguen tant el responsable de Seguretat Ciutadana com el més alt responsable de la ciutat Sr Alcalde que, si un dia passa una desgràcia per problemes ètnics a Figueres, vostès dos seran els responsables polítics, per ser conscients d'els problemes, des de fa dos anys i no haver posat remei algun. No vasta amb dir, cal fer. Aviat, més que tard, es produirà un enfrontament i per llavors serà massa tard, per aplicar tots els remeis urgents que es plantegin. Quan vostès, que són sabedors des de fa dos anys (i hi ha documentació que ho acredita) d'aquests problemes, deu ser ara quan han de posar remei i no després, perquè seria tant com posar draps calents on no té solució. Vostès i només vostès seran responsables davant la ciutadania, l'opinió pública i davant la seva pròpia consciència, per mirar cap a una altra banda i per pensar que el que passa al nord no molesta al sud i que allà se les apanyen ells sols, mentre que el centre no visqui i vegi el problema real que hi ha, encara que sigui conscient que el problema existeix. Ulls que no veuen ...cor que no sent