Ara és l'hora

Parlar de la necessitat d'una Nova Cultura de l'Aigua és parlar sobre el repte d'aquesta Nova Cultura de la Sostenibilitat que els temps exigeixen. I és, així mateix, parlar sobre la necessitat d'assumir un nou enfocament holístic i integrador de valors en matèria de gestió d'aigües. Sens dubte, la tradicional política hidràulica es queda avui curta per recollir les necessitats i inquietuds de la nostra societat i donar respostes adequades als reptes que es deriven del nou paradigma de la sostenibilitat. Conciliar l'aspiració a millorar el benestar de tots amb el reconeixement i respecte als límits de l'entorn natural, de manera que es garanteixi la seva conservació, exigeix no només un gir en els objectius d'aquesta política, sinó també un canvi en les escales de valor i en la cultura que impregnen la nostra societat. Potser, les fantàstiques societats occidentals d'avui en dia, puguin permetre l'opció de la fugida cap endavant, realimentat espirals d'insostenibilitat. Però això només és possible des de la immoralitat de sacrificar els drets de les generacions futures i augmentar les injustícies planetàries presents. La lluita contra la pobresa, l'eco-eficiència i la conservació dels nostres patrimonis de naturalesa són claus d'un repte de responsabilitat ètica que avui hem d'assumir. Des de la Nova Cultura de l'Aigua aquest compromís ètic passa per construir alternatives i exemples pràctics en els que les millores en la qualitat de vida, no només es demostrin compatibles, sinó que es basin en la recuperació i conservació dels nostres ecosistemes hídrics. En definitiva, es tracta de viure millor amb menys recursos, però de millor qualitat i repartits de manera més equitativa. Una de les claus està sens dubte en reconèixer i entendre que un riu és molt més que un canal de H2O, igual que avui entenem que un bosc és molt més que un magatzem de fusta. Entendre els valors socials, culturals i d'identitat, tant territorial com col lectiva, de rius, llacs i aiguamolls; conèixer la complexa piràmide de vida que alberguen; apreciar la importància dels equilibris i funcions del cicle hidrològic natural i els serveis que ens ofereixen; recuperar el sentit lúdic i el valor estètic de l'aigua, tant en la naturalesa com en els nostres entorns urbans, etc. Tot això, sense oblidar la necessitat de gestionar amb eficiència les utilitats econòmiques de l'aigua com a recurs productiu, conforma les claus d'aquesta Nova Cultura. Claus, en definitiva, d'un nou i necessari enfocament interdisciplinari. Un enfocament en el qual, més enllà d'assegurar un ús raonable, social, equitatiu i eficient de l'aigua com a recurs, es garanteixi també una gestió sostenible dels rius i ecosistemes aquàtics. Tot això des de la coherència i complexitat que representen les Conques Hidrogràfiques com a unitat de gestió natural de les aigües continentals. És ara quan amb la bonança d'un tardor-hivern plujós i de grans nevades en els cims de les conques, i que fan preveure un augment dels cabals hidrològics quan ens hem de posar mans a l'obra per tal que en propers anys de sequeres no haguem de posar remeis urgents i res eficaces per a pal liar la manca d'aigua