La memòria selectiva d’Europa

Sembla bastant hipòcrita la tenacitat amb què Europa procura evitar l'arribada d'immigrants africans i sud-americans, quan resulta que la situació dels nouvinguts és l’efecte patètic de les “correrias” colonials europees al llarg dels segles.

Després de saquejar Àfrica i Amèrica del Sud i Central, de desposseir aquests territoris de la seva cultura, dels seus recursos materials i humans i d’injectar als seus nadius la nostra febre perniciosa de consum, què farem els europeus? Encarar el nou mil·lenni des del nostre castell fortificat i compacte, pensant que en el seu interior tots serem feliços, mentre que a fora s’estén la fam i la desesperació?
Aquesta reflexió em recorda el conte d’ Edgar Allan Poe “La màscara de la mort vermella” on se simbolitza la futilitat del príncep, quan decideix tancar-se en el seu palau per eludir els efectes de la pesta tot celebrant festes, però la mort hi acaba entrant igualment.
A Europa som rics gràcies, en bona mesura, a tot el que s’ha espoliat a l’Àfrica i a altres països colonitzats. Esperem tal vegada, que els africans afamats es quedin patint la misèria dels seus explotadors, mentre les societats europees gaudim d'alts estàndards de vida?
És tolerable que els qui els van robar, matar i violar centenàriament s’atreveixin a pontificar i a donar-los lliçons sobre moral internacional i drets humans? No recordem els espanyols, el benefici obtingut amb la sostracció de les diferents matèries primeres a les colònies de Mauritània, Guinea i part del protectorat del Marroc ? i aixo parlant de la historia mes recent.
No recorden els anglesos, les massacres de Kenya i les matances deRhodesia? No recorden els francesos, el que van robar a Dakar i a Costa d'Ivori?
No recorden els alemanys, els camps de concentració de Namíbia i tots els cranis obtinguts en el genocidi del 75% dels membres del poble Herero i que encara conserven al Museu de Medicina de Berlín?
No recorden els belgues, les grans atrocitats comeses al Congo?
No recorden els portuguesos, les seves excavacions depredadores a la recerca de l'or d'Angola i les seves caceres d'esclaus a Moçambic? No va ser la nostra avarícia permissiva i la nostra arrogància, la que va regar els diamants de Sierra Leona amb la sang de tants i tans nens innocents?
I ara, ens permetem el luxe de foragitar amb ira aquestes “pateras i cayucos” de desesperats que desembarquen en les costes i desllueixen les glamoroses platges mediterrànies, i de tancar i deportar els seus supervivents.
Si a Europa fóssim conseqüents amb les pròpies polítiques de drets humans hauríem d'acollir els immigrants amb els braços oberts i suplicar-los perdó de genolls,pel que vam fer, oferint-los compartir una mica del que ens vam emportar de les seves terres.
I el més curiós és que aquests abanderats de l'angoixa no demanen que se’ls torni el que els pertany de ple dret. Amb prou feines demanen les engrunes d'una almoina, poder vendre quincalla a les places, repartir diaris o netejar automòbils
I tot i així, no els volem!
Massa dolorós l'espectacle, massa trist que es mostrin els rostres foscos de les víctimes d’aquells excessos que van fer possible la nostra gran civilització actual.La nostra ceguesa és admirable, la nostra hipocresia criminal, la nostra baixesa formidable. Meditem doncs, tots llargament del que estem fent als inmigransNosaltres, creadors d'història, seríem més que estúpids si menypreiesim les seves cultures els seus coneixements.
Tot el poder de Roma no va impedir la seva caiguda a mans dels bàrbars famolencs de la Germania i de les tribus tàrtares.
Tota la majestuositat d'Anglaterra es va enfonsar sense atenuants, davant les masses hindús liderades per un homenet d'aparença insignificant i de cor immens.
Despertem del nostre somni maldestre i d'aquesta fantasia narcòtica a la que ens porta aquesta societat consumista i egoista El món rugeix desesperat al voltant nostre. Quant més temps podrem fingir no escoltar?
Europa desitja romandre tancada mentre que àmplies àrees saquejades d’Àfrica, de l'Amèrica Llatina i de l'Orient es dessagnen. Possiblement algun dia Europa obrirà el seu cor, les seves portes. No és possible acceptar que tanta bellesa en les arts i la cultura hagi sorgit de cors tan durs. Segurament aprendrem algun dia a tractar tots els éssers humans d’igual a igual, perquè si no és així, estarem acceptant els diferents genocidis esdevinguts al llarg de la història, com a fets normals. Els europeus tenim memòria selectiva, quan no recordem que vam ser nosaltres en diferents èpoques, i fins i tot actualment, els qui vam colonitzar i emigrar a Amèrica, Àfrica, Austràlia i part d'Àsia. Siguem doncs conseqüents i no menyspreem, tot allò del que nosaltres mateixos en part vam ser-ne creadors!

Obama ya manda en la casa Blanca

Sin comentarios poned vosotros vuestra imaginacion

Amnistia Internacional logra entrar por fin en Gaza

Cada día, cuando vamos nos sorprende por la magnitud de la destrucción. Tomamos fotos y películas de todo el mundo vamos, pero la magnitud de la devastación es imposible de capturar en cámara. Anteriormente ocupado los barrios se han aplanado en moonscapes. Otras grandes zonas que parecen haber sido afectadas por terremotos. No hay ninguna lente lo suficientemente amplia como para abarcar la enorme dimensión de la devastación. Huertas y la carretera se han batido por el ejército israelí y los tanques blindados D9 bulldozer, el cual a veces arrastrando arado-como ganchos, que arrancaron los caminos detrás de ellos - sólo un ejemplo de destrucción. Edificios sin valor aparente militares han sido destruidas en gran número. Las líneas de energía se han derribado, y el agua de alimentación hasta arrancado. Gaza, la infraestructura, ya muy debilitados por las anteriores oleadas de destrucción y los años de sanciones, se encuentra ahora en grave estado. Prolongados apagones son la norma, decenas de miles de personas no tienen acceso a agua potable y alcantarillado está fluyendo en el abierto de los conductos rotos. Proyectiles de artillería, diseñado para su uso en escenarios de combate convencionales, han sido despedidos en las zonas residenciales densas. Es difícil ver lo que esto hace sentido militar. El ejército israelí sostiene que se cuece a militantes lanzamiento de cohetes, artillería, pero es, en jerga militar, una zona de armas, totalmente inadecuados para determinar los objetivos. Las fuerzas israelíes también dispararon proyectiles de mortero en la calle fuera de una escuela en la UNWRA Ŷabaliya matando al menos a 41 personas, entre ellas 10 miembros de una familia. En una escuela primaria del OOPS en Beit Lahiya, donde 1.898 personas fueron refugio de los combates, un obús de artillería golpeó un aula en el segundo piso, donde 35 personas dormían en un 6 a.m. mañana. Dos hermanos, cinco y siete años de edad, fueron asesinados. Sus 18 años de edad, hermana fue gravemente herido y le tuvieron que amputarle la pierna. Su madre perdió una mano y sufrió una grave lesión en la cabeza. Otros doce resultaron heridos. Sus familiares nos dijeron que habían huido de sus hogares para escapar de los bombardeos y había llegado a la escuela la esperanza de encontrar seguridad. Poco después, un salón de clases en la misma planta se quemó en un incendio provocado por el fósforo blanco. Afortunadamente, existen los refugios, tres de ellos las personas con discapacidad, fueron capaces de escapar. Una y otra vez hoy, lunes 19 de enero, la gente nos dijo que durante las últimas tres semanas ha habido en ningún lugar para ir a donde puedan sentirse seguros. Escuelas, instalaciones médicas y todos los edificios de las Naciones Unidas tuvo impactos directos. Los escombros de la Escuela Americana de Gaza. © Amnistía Internacional Por los escombros de la Escuela Americana de Gaza nos encontramos con el padre de la escuela de guardia Mahmoud Mohammed Abu Qleiq Selmi, que fue asesinado cuando aviones F16 israelíes bombardearon la escuela. Es la única de Gaza escuela internacional, con una progresiva, co-ed estilo de la educación en Inglés, y se presentó a sí mismo como «parte de la visión para el futuro de Palestina '. Ahora todo lo que queda de la escuela es una gran masa de hilo enredado y gigantescas losas de hormigón. El viejo con vistas al Sábado escombros y explicó cómo él trató de llamar a su hijo del teléfono móvil cuando oyó la explosión enorme, pero él nunca respondió ... Su hijo se encontró el cuerpo de 50 metros de la escuela. Latente el suministro de alimentos. © Amnistía Internacional También se inspeccionaron los principales OOPS Oficina de Campo en la ciudad de Gaza, que quedó bajo el fuego israelí el 15 de enero. Los almacenes llenos de alimentos, medicinas y otra ayuda humanitaria fueron destruidos cuando el fósforo blanco de alto explosivo y proyectiles de artillería israelí golpeó el recinto, causando un enorme incendio. Cuatro días más tarde, el fuego sigue siendo la quema - el restos carbonizados y latente de millones de dólares de alimentos y medicinas a todos destruidos. El terreno fuera de los depósitos sigue siendo la mancha con miles de litros de aceite de cocina que quema derramado a cabo. Varios vehículos de las Naciones Unidas también fueron destruidos en los ataques. El complejo está en una zona concurrida, zona densamente poblada en el centro de la ciudad de Gaza y en el momento del ataque había unas 700 personas sólo en la inundada OOPS compuesto para escapar de los bombardeos israelíes. Pero también resultó ser un peligroso refugio. Personal de la ONU mostró una gran valentía personal en la conducción de los buques cisterna lleno de combustible del complejo bajo el fuego. Los repetidos llamamientos a las autoridades israelíes por funcionarios de las Naciones Unidas fracasaron en detener a unos 10 que se dispararon los depósitos directamente en la instalación. Parece haber sido sólo la buena suerte que la sala donde más de 700 personas de los edificios vecinos fueron refugio no fue golpeado, o que los camiones de combustible no explotó. Muchas personas huyeron de muerte y lesiones por el más estrecho de los márgenes. Sin embargo, la alimentación y la medicina han sido destruidas, y también lo tiene la gente tiene la convicción de que pudieran encontrar la seguridad en un complejo de Naciones Unidas. Realizados en ambulancias de carretera por el ejército israelí. © Amnistía Internacional Al Quds al-hospital en la ciudad de Gaza, vimos los restos destruidos de varias ambulancias. Hemos oído de personal médico allí cómo los tanques israelíes habían aplastado ambulancias para hacer los cortes de carretera. Los edificios del hospital se vieron afectadas en el ataque, y sus médicos quemados. Los médicos nos dijeron que los pacientes con pánico tuvieron que ser evacuadas del hospital bajo el fuego. Cientos de personas de edificios cercanos se habían refugiado en los edificios del hospital, al igual que otros en otras partes de la ciudad se habían refugiado en el complejo de Naciones Unidas o de las escuelas, en la creencia de que eran lugares a salvo de los ataques israelíes. Se equivocaban.

El nou finançament de l'Estatut, acosta en clau electoral, a Ciu amb el PP

A Mariano Rajoy li ha costat, i li segueix costant, acceptar que els Presidents d'autonomies que governen els sembli bé i encertat el nou sistema de finançament. L'Executiva del PP preferiria utilitzar el nou finançament per erosionar al Partit Socialista,i al seu president Zapatero La paradoxa és la incongruència de la senadora per Girona, Alicia Sánchez Camacho,del PPC, reclamant que el nou finançamen no és suficient i que no s'ajusta a la part financera que reclama l'Estatut, per una altra banda el PPC i el PP segueixen mantenint el seu rebuig per l’Estatut al Constitucional. Ara bé, també el PP ha aconseguit un “aliat” a Catalunya, amb les sorolloses i constants declaracions d'Artur Mas Mas, és, el “frustrat per dues vegades president”, que a esquenes de la Generalitat, pacte en nom de Ciu la primera retallada de l'Estatut amb Zapatero, traint la unitat d'acció dels partits signants d’aquest Estatut. ¿Té autoritat moral Mas per criticar res de les negociacions que duen a terme el President Montilla i el conseller Castells?
La resposta és no,i no, perquè han donat fins a vuit xifres diferents sobre el rendiment del nou sistema financer; van negociar un acord amb el PP en l'anterior model finançer, sense incorporar mecanismes de revisió i actualització; van anar a Madrid a negociar un acord de cent mil milions de pessetes i varen tornar amb quaranta mil milions,
I ens varen vendre aixó com un gran avanç.Es per aixó que no tenen cap autoritat moral, ni credibilitat per criticar l'actual procés de negociació El seu objectiu final, és el fracàs de el nou finançament.
Queda clar doncs, que al Psc no ens poden donar lliçons de res i menys de ètica política Ciu, que ja té preparada la negativa al nou finançament, sap perfectament que de no haver acord,es provocaria l’inestabilitat a Catalunya, però també a Espanya i aquest és el seu veritable objetiu juntament amb el del PP. Desbancar Zapatero i desacreditar amb acusacions de submissió al PSOE, al President Montilla per poder tornar ells,al Palau de la Generalitat. El PSC vol un bon acord, que s'ajusti a l'Estatut i satisfaci les necessitats reals dels catalans i que sent solidari amb la resta d'autonomies, també sigui just i solidari amb Catalunya Tots hem de recolçar al nostre President Montilla i al conseller Castells, que sent constants i pacients (quanta paciència han demostrat) han aconseguit avanços significatius davant aquells que no volen reconèixer que, l'esforç i la capacitat fiscal dels catalans s'ha de veure reflectida en la millora dels serveis públics i en unes polítiques socials més eficients. Actualment, no "toca" dividir Catalunya, més aviat es el moment de treballar tots junts, per un mateix objectiu ¿De quina banda aquesta Ciu? ¿Amb el PP o amb Catalunya?

La "casa" d'Artur Mas camina cap a l'independentisme radical Artur Mas continua el seu camí al que ell anomena "La Casa Gran del Catalanisme", però que en realitat s'hauria d'anomenar "Operació traspàs de vots independentistes, d'ERC a CIU " En CIU sembla ser, s'ha imposat el sector més radical,i després de veure com deriva cap al radicalisme independentista ens preguntem ¿És que CiU es declarara obertament independentista? ¿On és el partit impulsat per Jordi Pujol inspirat en Cambó? Artur Mas, esta enganyant deliberadament als ciutadans, perquè no diu obertament la línia política del seu partit i molt menys de la seva famosa "Casa Gran.". Amb tota seguretat, si exposés obertament, que el seu projecte és independentista, arrastrarían molts vots de l'electorat d'ERC, però també perdrien molts d'UDC i dels sectors moderats de CDC. L'alarma a saltat amb la designació de Ramon Tremosa per a les pròximes eleccions europees i la defenestración d'un eurodiputat partidari i defensor del nou Estatut. Les afirmacions d'Artur Mas, dient que, la designació de Ramon Tremosa evidència que "la Casa Gran" està oberta a tots, xoca frontalment amb la defenestración d'Ignasi Guardans. ¿És que Guardans no encaixa en el projecte de la "Casa Gran?". Aquest "Xalet", és més un projecte d'Artur Mas, que de CDC ni de CiU, i Artur Mas no a jutjat la tasca de Guardans com eurodiputat, si no més aviat, la seva reticència al projecte del líder de CiU. Ramon Tremosa, economista de professió, és per contra un escèptic de l'Estatut que en el seu moment, desqualifica a CIU pel que titlla de "venda" i participa en el grup opositor a l'Estatut amb el col lectiu "Economistes pel no". Queda demostrat, que aquesta és la posició, que agrada més al líder de la "Casa Gran" Artur Mas, que imposa el seu partidisme als interessos de Catalunya, demostrant per part dels dos, Tremosa i Mas un gran cinisme. Ramon Tremosa per la seva banda ja ha fet declaracions al respecte dient "vull baixar a la trinxera per mobilitzar el vot catalanista passiu i passota". ¿Es refereix potser al vot d'ERC? Artur Mas també per l’altra banda, es planteja les eleccions europees com un assaig per a les properes Autonòmiques, i, per tant, vol agrupar en el seu entorn als descontents d'ERC i d'on preveu atraure els sectors més radicals de l'independentisme per eixamplar les seves possibilitats . d'elecció. ¿Serà CIU només una plataforma per llançar un nou partit entorn a Mas?. Crec que CIU és ara per ara una altra cosa i no el partit que va fundar Pujol.