Canvis ideològics

L'idealisme polític, no és una cosa que es pugui mesurar per edats o pel pas del temps, és qüestió de filosofia de vida. Deia Federica Montseny, que és molt fàcil ser anarquista als 20 anys, però difícil continuar sent-ho als 60.
Quan som joves veiem les coses de manera més radical,més o blanc o negre, però això no vol dir que no hi hagi altres matisos entre els dos colors, i només el pas del temps i les experiències viscudes ens fan veure les coses més clares, tots els matisos dels colors i s'entén millor el funcionament real del món, sense per això haver de deixar de ser d'esquerres més aviat al contrari.
Actualment i per desgràcia per a la democràcia, hi ha molts ciutadans, mal anomenats d'esquerres, que es dediquen o s'han dedicat a la política activa i que han girat o ho faran en un futur immediat, fins a una ideologia contrària, més conservadora, ciutadans que pel càrrec exercit, creuen tenir dret a un reconeixement més elevat del que van tenir en ser elegits per els ciutadans a les urnes i que una vegada van acabar el seu mandat o van perdre les eleccions en les que es presentaven, esperaven, per part del seu partit ser recompensats . Quan això no succeeix, passen automàticament a criticar i oposar-se sistemàticament al partit pel qual van ser elegits i ataquen els que abans van ser els seus companys i indirectament als seus votants.
Actualment hi ha dues classes de polítics d'esquerra, els sociològics i els ideològics. Per desgracia nostre, actualment els sociològics, altrament dita"la divine gauche", és la que està creant un profund desinterès en els ciutadans per la / els polítics, perquè no són d'esquerres per convicció ideològica, sinó més aviat perquè en el seu moment estava ben vist, feia més interessant i perquè en l'entorn que es mouen pensen equivocadament que són els hereus de la veritat. Creuen ser d'esquerres i tota la seva posada en escena, és per presentar-se públicament com a paradigmes d'esquerra ,pensen més en escenificar, que en ser coherents amb el que diuen pensar.
Aquests polítics, en no tenir profunds valors ideològics i mancats conviccions ètiques ni compromisos consistents amb el seu partit, canvien , justificant-sa en terceres persones, busquen sortides més fàcils i més còmodes, traslladant als tercers totes les seves frustracions,polítiques.
Els polítics esquerrans ideològics,ho són per experiència personals transmeses i amb ferms valors i creences solides. Difícilment, quan els seus càrrecs finalitzin o perdin les eleccions, es passaran a un altre partit d'ideologia distant i conservadora. Aquestes fermes conviccions i el seu sentit ètic fan que retornin al si ideològic, per sense cap egoisme, treballar amb els companys, que en el seu moment els van encastellar.

Val tot en política?

Potser algú de vostes ha reflexionat sobre l'ètica política? ¿Els ha donat per pensar que significa ser ètic i si els que ens governen a l'Ajuntament ho són? En recents intervencions públiques alguns regidors vénen proposant aquest tema com a part de la seva proposta, "no tot val" han dit.
Què pensem alguns ciutadans?
No pretenc ni és la meva intenció, definir aquí la ètica en la política, però voldria proposar algunes pautes: governar o aspirar a governar amb ètica és sotmetre's a unes regles de joc emmarcades en el respecte a la llibertat de les persones, a la integritat, a la vida humana, obligar-se a la responsabilitat i ha la honestedat en els propis actes, i en l'ús conscient i responsable dels recursos.
Una altra manera de veure-ho és: comptar amb una ètica política pròpia i transcendir als escenaris electorals en benefici propi. Quan s’és ètic, cada vegada que es consolida un triomf al camp electoral, s'emprenen més i millors programes que transformen la societat que estava sumida en conflicte, en una societat democràtica, disposada per al debat respectuos i no per al combat. L'ètica emana de la nostra consciència, es revela en els nostres actes i es projecta a tot el nostre entorn com exemple. Com que un governant, influeix sobre la vida de milers de persones, amb la seva ètica ha de mesurar molt les paraules i actuacions que no invoquin confusió ni engany.
Una altra manera d'actuar, aprofundíra més en la bretxa de la desafeccio política en els ciutadans que no coneixem les entranyes municipals, però si patim les conseqüències d'una política sense ètica
Com entenen vostès aquest plantejament, de que no tot val en política?