A Mariano Rajoy li ha costat, i li segueix costant, acceptar que els Presidents d'autonomies que governen els sembli bé i encertat el nou sistema de finançament. L'Executiva del PP preferiria utilitzar el nou finançament per erosionar al Partit Socialista,i al seu president Zapatero La paradoxa és la incongruència de la senadora per Girona, Alicia Sánchez Camacho,del PPC, reclamant que el nou finançamen no és suficient i que no s'ajusta a la part financera que reclama l'Estatut, per una altra banda el PPC i el PP segueixen mantenint el seu rebuig per l’Estatut al Constitucional. Ara bé, també el PP ha aconseguit un “aliat” a Catalunya, amb les sorolloses i constants declaracions d'Artur Mas Mas, és, el “frustrat per dues vegades president”, que a esquenes de la Generalitat, pacte en nom de Ciu la primera retallada de l'Estatut amb Zapatero, traint la unitat d'acció dels partits signants d’aquest Estatut. ¿Té autoritat moral Mas per criticar res de les negociacions que duen a terme el President Montilla i el conseller Castells?
La resposta és no,i no, perquè han donat fins a vuit xifres diferents sobre el rendiment del nou sistema financer; van negociar un acord amb el PP en l'anterior model finançer, sense incorporar mecanismes de revisió i actualització; van anar a Madrid a negociar un acord de cent mil milions de pessetes i varen tornar amb quaranta mil milions,
I ens varen vendre aixó com un gran avanç.Es per aixó que no tenen cap autoritat moral, ni credibilitat per criticar l'actual procés de negociació El seu objectiu final, és el fracàs de el nou finançament.
Queda clar doncs, que al Psc no ens poden donar lliçons de res i menys de ètica política Ciu, que ja té preparada la negativa al nou finançament, sap perfectament que de no haver acord,es provocaria l’inestabilitat a Catalunya, però també a Espanya i aquest és el seu veritable objetiu juntament amb el del PP. Desbancar Zapatero i desacreditar amb acusacions de submissió al PSOE, al President Montilla per poder tornar ells,al Palau de la Generalitat. El PSC vol un bon acord, que s'ajusti a l'Estatut i satisfaci les necessitats reals dels catalans i que sent solidari amb la resta d'autonomies, també sigui just i solidari amb Catalunya Tots hem de recolçar al nostre President Montilla i al conseller Castells, que sent constants i pacients (quanta paciència han demostrat) han aconseguit avanços significatius davant aquells que no volen reconèixer que, l'esforç i la capacitat fiscal dels catalans s'ha de veure reflectida en la millora dels serveis públics i en unes polítiques socials més eficients. Actualment, no "toca" dividir Catalunya, més aviat es el moment de treballar tots junts, per un mateix objectiu ¿De quina banda aquesta Ciu? ¿Amb el PP o amb Catalunya?
La resposta és no,i no, perquè han donat fins a vuit xifres diferents sobre el rendiment del nou sistema financer; van negociar un acord amb el PP en l'anterior model finançer, sense incorporar mecanismes de revisió i actualització; van anar a Madrid a negociar un acord de cent mil milions de pessetes i varen tornar amb quaranta mil milions,
I ens varen vendre aixó com un gran avanç.Es per aixó que no tenen cap autoritat moral, ni credibilitat per criticar l'actual procés de negociació El seu objectiu final, és el fracàs de el nou finançament.
Queda clar doncs, que al Psc no ens poden donar lliçons de res i menys de ètica política Ciu, que ja té preparada la negativa al nou finançament, sap perfectament que de no haver acord,es provocaria l’inestabilitat a Catalunya, però també a Espanya i aquest és el seu veritable objetiu juntament amb el del PP. Desbancar Zapatero i desacreditar amb acusacions de submissió al PSOE, al President Montilla per poder tornar ells,al Palau de la Generalitat. El PSC vol un bon acord, que s'ajusti a l'Estatut i satisfaci les necessitats reals dels catalans i que sent solidari amb la resta d'autonomies, també sigui just i solidari amb Catalunya Tots hem de recolçar al nostre President Montilla i al conseller Castells, que sent constants i pacients (quanta paciència han demostrat) han aconseguit avanços significatius davant aquells que no volen reconèixer que, l'esforç i la capacitat fiscal dels catalans s'ha de veure reflectida en la millora dels serveis públics i en unes polítiques socials més eficients. Actualment, no "toca" dividir Catalunya, més aviat es el moment de treballar tots junts, per un mateix objectiu ¿De quina banda aquesta Ciu? ¿Amb el PP o amb Catalunya?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada