El tracte amb l'alcalde Santi Vila és una tasca que requereix d'habilitats que s'han d'adquirir amb el temps. No és que sigui complicat, però cal desenvolupar el tacte, per saber si et ven fum o et vol vendre com a seu, el projecte de construcció de l'Alhambra a Figueres. Davant d’això no sé si prendre'm un ansiolític o és millor castigar-ne el fetge a base de cerveses.
Amb el temps, un aprèn a reconèixer el tipus de xarlatà que té davant o l'altra banda del telèfon, només amb escoltar-lo durant trenta segons. És un temps més que suficient per saber si és sincer o menteix tant fins a fer-te que et preguntis com pot seguir pensant que t’esta prenent el pèl, és un venedor de fum convençut que haver llegit algun llibre d’urbanisme i saber esmentar noms d'urbanistes coneguts internacionalment el converteix en un expert en urbanisme, que pot permetre posar en dubte la teva visió personal de la ciutat i creure que pot fer-te perdre una mica el sentit comú. Trenta segons són més que suficients per identificar a un del gènere Tolotuerzo, identificable perquè, realitzant tres instruccions simples relacionades amb alguna tasca d'hisenda pública de calat mitjà, per exemple, pot descompensar el clima per tal brusquedat que es desencadeni un sisme submarí a Valladolid. El model que segueix és el "Anarosa" que t'explica la seva vida com si d'això depengués la solució a les tribulacions, necessitats i reclams que té Figueres. Com cada alcalde-xarlatà, té el seu propi faunari, i fins i tot el seu propi jardí botànic de aduladors en els casos més extrems. De fet jo -boig de la mi- tinc cura de de diversos ficus amb ulleres i de mitja dotzena de bledes amb corbata.
Però el curiós, i definitivament sorprenent d'aquesta "professió" -ja que d'això vol viure el nostre famós alcalde- d 'alcalde-xarlatà és que sempre acabes sorprenent. I poques vegades la sorpresa és gratificant i moltes vegades, les més, ni tan sols agradable.
Santi Vila és un cas excepcional. Un sol ésser viu ha aconseguit agrupar en un únic organisme tots els caràcters de tots els lusers documentats a l'Enciclopèdia Wardogciana De lusers Autòctons, aparentment sense desenvolupar patologies i sense perill evident per a la seva integritat estructural.
La veritat és que la primera vegada que el vaig sentir parlar em vaig quedar sense paraules i profundament desconcertat en no poder catalogar-lo en els primers trenta segons. Això em va produir un neguit terrible al qual no estic acostumat. Santi s'havia covertit en un Luser conegut, manejable i predictible en el que a lusers es refereix. Pensava que m'havia tornat gandul de pensament i no vaig reaccionar, però al final vaig reaccionar a temps davant esmentat Luser. Al final hauré de donar-li les gràcies al boss i tot per poder reconeixer-ho i no tornar-me boig .
Com més alt esta la figa al arbre, més s'aixafen quan cau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada