L'arquitectura, com a motor de l'economia actual en una societat mes tecnologica

Com es pot transformar el coneixement urbà i arquitectònic de Figueres i Catalunya per participar de forma activa en la societat actual? Poden l'arquitectura i l'urbanisme ser un nou motor de l'economia? L'èxit de les Olimpíades de 1992 no només va ser l'èxit dels seus esportistes. També va ser l'èxit d'una ciutat que tenia un model urbà que exportar. Aquest model es va nodrir, de coneixement i projectes locals, i de forma ocasional d'referents internacionals. Per a les noves generacions, que cada vegada que actuen a l'exterior són part d'una marca anteriorment creada i que alguns tractem de reforçar i actualitzar constantment Avui en dia, en l'àmbit local la situació és totalment diferent. Els polítics i els qui dirigeixen l'arquitectura i l’urbanisme local han de decidi, com nodrirse mes de nous coneixements i renovar el seu compromís amb els professionals locals, i no confiar tant en les franquícies arquitectòniques com a manera, ja no de generar coneixement, sinó d'atraure turistes. Assistim a un procés de deslocalització arquitectònica, ja que la importació de franquícies no genera nova economia, ni coneixement propi. No es pot exportar Ghery, Rogers o Nouvel, perquè altres ciutats ja ho han comprat abans. Arquitectes francesos i holandesos que avui exporten aquí els seus serveis van ser en el seu dia recolzats per una estregia predefinida pels seus governs. Així mateix els models urbans és clau per a les empreses de productes de disseny associades a la construcció de la ciutat (mobiliari, element de disseny, enginyeries, etcètera), que sempre acompanyen les firmes d'arquitectura que representen un model. La nostre economia depèn de la imatge que transmet la ciutat. Proposo, per tant, que el suport a l'arquitectura local de qualitat en projectes emblemàtics de la ciutat sigui una qüestió clau per a la projecció cultural, social i econòmica de Figueres Respecte a l'educació, gran part de l'èxit americà en el món en les últimes dècades ha tingut a veure amb la filiació intel lectual de desenes de dirigents socials i econòmics per haver estudiat allà. Aquesta qüestió també afecta a l'arquitectura i l'urbanisme. A la Xina, Corea i altres països asiàtics aquesta influència és evident. Tanmateix, un cop construïdes unes ciutats i unes infraestructures d'influència americana, en els darrers anys assistim a un pelegrinatge a Barcelona i altres ciutats europees de dirigents polítics i empresaris a la recerca de qualificar les seves ciutats, que en molts casos estan sense identitat. La qüestió és: ¿es podria invertir aquesta situació si els dirigents (arquitectes, urbanistes, etcètera) estudiessin a Catalunya o haguessin tingut una formació superior a la ciutat més propera com Girona, Tarragona o Lleida? Per descomptat que sí. Des del meu punt de vista, caldria fer un esforç especial per atreure estudiants d'aquests països a Catalunya per realitzar estudis de màster i postgrau. Però l'educació, tot i ser important, no és suficient. La recerca sempre es realitza al voltant de les matèries que són claus per a l'economia per tal de manifestar i exercir un lideratge. Per això cal crear centres específics al respecte. Perquè la investigació no és educació. La recerca genera un altre tipus de relacions i d'economies al voltant d'ella. Investigar no és la fase final de l'educació, sinó que necessita una actitud diferent, un entorn diferent, socis diferents i un propòsit diferent. Des del meu punt de vista, no només cal construir bé (que cal fer-ho) i no només s'ha de pensar a curt termini. Qüestions com l’habitatge social, la relació entre ciutat i natura, i la ciutat descentralitzada i àmplia, claus del nostre temps, no tenen un cos en el qual basar-se, per això cal crear mitjançant la recerca.
Avui la investigació ja no només és pública, sinó que empreses, institucions i grups socials assumeixen aquest paper com a posicionament cultural, tecnològic i científic, realitzant una tasca clau per al desenvolupament d'un país i s’els a de donar suport. Per això, a Catalunya i Figueres s'han d'impulsar i reforçar en la investigació al voltant d'un coneixement clau per a la seva futura economia, com és l'arquitectura ,la ciutat, i l'ordenació del territoriQuan assistim a un procés de deslocalització, pròpia de l'era industrial, proposo el desenvolupament d'una estratègia que doni valor afexit al saber fer local al voltant de la construcció de la ciutat i del territori, el foment de l'educació i la implantació d'una política d'investigació per a impulsar l'arquitectura com un motor local de l'economia en la societat del coneixement i tecnologica. Pensar local i actuar global. --